Va arribar cansat, aquell dia. Havia plogut, duia els peus xops i la humitat li havia amarat el cervell. Els records se li havien inflat i li pesaven més que mai. Immediatament després de tancar la porta, se'ls va treure de dins i els va guardar a l'ampolla verda, de forma arrodonida, que l'acompanyava des dels 12 anys. Li havia donat l'àvia -per aquell temps, sense els ulls vacus que recordava d'abans que morís- i sempre havia procurat cuidar-la molt, perquè era l'únic record que li'n quedava. Els records, aquell dia, eren d'un gris cendra, com el cel de pluja bruta i l'asfalt de la ciutat. Com la sobtada melangia que li oprimia el pit.
- Ja has arribat? Recorda que demà has d'anar al mecànic a buscar el cotxe.
- Recorda-ho tu, jo ja me tret els records, per avui.
- Tant aviat? Si només són les quatre de la tarda.
- Amb la pluja, em pesava massa la memòria.
piri bi piri bi po po! m'encanta!
ResponElimina